Els orígens de l'educació viària a Mallorca
Durant la segona meitat del segle xx, la popularització dels vehicles de motor, juntament amb l’augment de la sinistralitat viària, canvià per complet l’aspecte de carrers i carreteres. En aquest context es posaren en marxa tota una sèrie d’iniciatives per tal de formar la població, i alhora conscienciar-la dels perills que comportava l’augment del trànsit rodat. L’escola primària fou una de les institucions encarregades d’instruir en matèria de seguretat viària. Aquesta formació havia d’incloure aprenentatges de caràcter teòric i pràctic. Els parcs infantils de trànsit foren els espais que es crearen per tal que els més petits aprenguessin de la forma més vivencial possible tots els coneixements i pautes de conducta necessaris per al desenvolupament d’un comportament cívic a la via pública. Nens i nenes fent pràctiques en el paper de conductors, vianants o guàrdies de trànsit eren algunes de les activitats que s’hi portaven a terme de manera habitual.
La mostra que es presenta, integrada per diferents plafons que combinen el discurs textual i gràfic, ens aproxima, d’una banda, als orígens dels primers parcs de trànsit creats a Mallorca, i de l’altra, als inicis de l’educació viària, un dels continguts curriculars que comencen a implementar-se a les escoles entre els anys seixanta i setanta del segle passat. L’exposició, realitzada pel Grup d’Estudis d’Història de l’Educació (GEDHE) de la Universitat de les Illes Balears (UIB) en el marc del projecte Cultura y prácticas escolares en el siglo XX (EDU2017-82485-P/MCIU/AEI/FEDER,UE), ha comptat amb la col·laboració de la Prefectura Provincial de Trànsit de les Illes Baleares, el Centro Superior de Educación Vial de Salamanca i els membres de les policies locals que participaren en la gestió dels primers parcs.
Per a una major informació consulteu: Gabriel Barceló-Bauzà i Llorenç Gelabert-Gual. «Educación vial durante el franquismo. Memoria de los primeros parques infantiles de tráfico en Mallorca (1962-1975)». Historia y Memoria de la Educación 10 (2019), 345-379. DOI: 10.5944/hme.10.2019.22254.
