Cr˛nica de les XXI Jornades d'Hist˛ria de l'Educaciˇ

Galeria fotogràficaLa Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, i el Grup d’Estudis d’Història de l’Educació, amb el suport del Departament de Pedagogia i Didàctiques Específiques, la Facultat d’Educació i l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE-IRIE) de la Universitat de les Illes Balears, convocaren en un acte conjunt les xxi Jornades d’Història de l’Educació, sota el títol «Imatges de l’escola, imatge de l’educació», que tingueren lloc a Palma entre els dies 26 i 28 de novembre de 2014.

La conferència inaugural de les xxi Jornades d’Història de l’Educació estigué a càrrec de la Dra. Maria del Mar del Pozo Andrés, de la Universidad de Alcalá de Henares, que tractà de «Los discursos pedagógicos a través de la imagen: la idea de comunidad escolar». D’altra banda, la conferència de clausura, a càrrec del Dr. Gabriel Janer Manila, de la Universitat de les Illes Balears, tractà sobre «Imatges de la memòria. La invenció de la vida». Així mateix, les jornades esdevingueren un espai idoni per a compartir nous coneixements i perspectives al voltant dels tres grans eixos temàtics proposats: l’escola imaginada, l’escola recordada i l’escola pensada. Així com també, més enllà de la temàtica concreta de les jornades, sobre la recerca i docència en història de l’educació.

En la primera sessió de comunicacions de les xxi Jornades d’Història de l’Educació sobre l’escola imaginada, sota la relatoria de la Dra. Sara González, del Grup d’Estudis d’Història de l’Educació de la Universitat de les Illes Balears, es tractaren temàtiques com ara el binomi que representen educació i cinema a través d’una anàlisi de les problemàtiques dels joves que es plasmaren al cinema del Hollywood dels anys cinquanta del segle passat, d’una banda, i de la representació que de l’escola es feu al cinema italià dels darrers trenta anys, de l’altra; així mateix, també es presentà una anàlisi de la representació de l’escola a les cançons infantils.

D’altra banda, la segona i tercera sessió de treball de comunicacions, versaren sobre la secció segona que tractà de l’escola recordada, atès que fou la què comptà amb un major volum de comunicacions presentades. En elles es donà  compte de diverses aportacions sobre la memòria i el record de l’escola a través de les memòries escolars i personals, dels testimonis orals, dels objectes i materials de l’escola, dels espais de conservació museístics, de la fotografia, etc.

En la primera de les sessions dedicades a l’escola recorda, sota la relatoria de la Dra. Francesca Comas, del Grup d’Estudis d’Història de l’Educació de la Universitat de les Illes Balears, es tractà sobre un conjunt d’aportacions diverses d’aquesta secció que tingueren com a denominador comú analitzar el record escolar a través de la fotografia escolar i educativa a Mallorca, centrant-se en analitzar la fotografia en els llibres commemoratius dels centres escolars durant el franquisme, d’una banda, en els anuaris col·legials, d’una altra, i, finalment, també a les revistes il·lustrades illenques. Així mateix, en aquesta mateixa línia, s’oferí una anàlisi de la memòria gràfica de les colònies escolars de la transició democràtica a les illes, o de l’escola divulgada pel franquisme a partir de l’anàlisi del fons fotogràfic de l’Agència EFE. També sobre el record de l’escola del franquisme els assistents a les jornades es pogueren apropar a l’educació a Mallorca en aquest període a partir de l’anàlisi de les memòries elaborades per alumnes de mestre en pràctiques, actualment conservades al Museu-Laboratori d’Història de l’Educació «Manuel Bartolomé Cossío», de la Universitat Complutense de Madrid. Així mateix, també hi hagué aportacions sobre la imatge de l’educació a col·legis d’elit a la Catalunya de mitjans dels vuit-cents. Finalment també es donà compte d’estudis sobre la memòria del director de cinema Victor Erice a través de llur obra cinematogràfica, d’una banda; i d’una anàlisi de la pel·lícula «El Segell Pro Infància», realitzat amb finalitats propagandístiques, a inicis del nou-cents, i de l’imaginari de la infància i de l’educació que aleshores es tenia, d’una altra.

En la segona de les sessions dedicades a la secció sobre l’escola recordada, sota la relatoria del Dr. Bernat Sureda, del Grup d’Estudis d’Història de l’Educació de la Universitat de les Illes Balears, es tractà sobre: l’experiència educativa llibertària duta a terme als anys setanta del segle passat a l’illa d’Eivissa; les tècniques freinetistes aplicades a l’Escola Graduada d’Alaior (Menorca) durant els anys de la Guerra Civil espanyola; una anàlisi dels quaderns escolars de la mestra Rosa Pons i Fabregas, que exercí a Galícia i Catalunya; o el record i la realitat de l’Escola Universitària de formació del professorat de l’EGB Albert Giménez a través dels llibres d’actes i fonts orals. També es donà compte d’un estudi sobre el record de l’escola de mestres i professors portuguesos jubilats a la dècada dels anys noranta del segle passat i que assistiren a l’escola i a la formació del professorat en el Nou Estat; i, també, sobre els resultats d’una investigació des d’una perspectiva qualitativa i de gènere sobre els records escolars de futures generacions de mestres. Altres aportacions donaren compte de la imatge que de l’escola del CENU es transmeté a la premsa diària; o de la politització de la infància durant el franquisme en una anàlisi sobre la tècnica pedagògica del Frente de Juventudes. En un altre registre, també es donà compte del paper dels instruments de laboratori –i el patrimoni que representen– en la història de l’educació científica a través de l’anàlisi dels instruments de l’ensenyament de l’electricitat del laboratori de l’històric Institut Balear durant la primera meitat del nou-cents. Finalment, els assistents també pogueren apropar-se als records dels anys de formació en la Polònia devastada per la guerra que R. Kapuscinski va viure.

Així mateix, en la quarta sessió, sobre la tercera secció intitulada l’escola pensada, sota la relatoria del Dr. Bernat Sureda, del Grup d’Estudis d’Història de l’Educació de la Universitat de les Illes Balears, es donà compte de les comunicacions presentades a través de les quals hom pogué apropar-se a temàtiques diverses com ara la imatge que de la infància, l’escola i l’educació es traspua als quadres i vinyetes que realitzà l’humanista, pintor i polític gallec Daniel Rodríguez Castelao, d’una banda, i a l’ideal educatiu de Joan Crexells, de l’altra. També s’oferí una anàlisi de l’ideal que la societat mallorquina tenia de l’ensenyament musical durant la Restauració; així com també, un apropament a les reflexions educatives del professor de l’Escola Normal de les Balears José M. Eyaralar, a través dels articles de caire pedagògic que signà a diverses publicacions periòdiques de l’època. Finalment, en un altre registre, també es donà compte de diversos estudis sobre una anàlisi conceptual de l’escola rural, d’una banda, i del moviment de l’Escola Nova a Europa, de l’altra.

Finalment, en la cinquena sessió de comunicacions, sota la relatoria del Dr. Xavier Motilla, del Grup d’Estudis d’Història de l’Educació de la Universitat de les Illes Balears, es donà compte de les aportacions presentades a la secció genèrica sobre història de l’educació, recuperada d’ençà les darreres convocatòries de les Jornades d’Història de l’Educació de la Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana, celebrades a Andorra en 2012, amb la voluntat de reflexionar sobre la recerca i docència en història de l’educació. En ella els assistents pogueren apropar-se a diverses aportacions al voltant de recerques historicoeducatives concretes. Així és que es donà compte d’un treball sobre les fonts documentals per a l’estudi dels espais docents de la Universitat Literària de Mallorca en el vuit-cents. Altres aportacions de recerques concretes que s’hi feren es centraren en la depuració franquista del cossos docents de les Normals del País Valencià, d’una banda, i de les possibilitats de l’Arxiu Històric de la Universitat de Sevilla com a testimoni de la depuració franquista del professorat normalista de les províncies que depenien del seu districte. Així mateix, també es donà compte d’un conjunt interrelacionat de recerques sobre fotografia i història de l’educació que tractaren: d’una banda, sobre el retrat escolar com a font històrica i subgènere iconogràfic del record escolar; d’una altra, sobre la premsa escolar durant la Mallorca del franquisme; i, finalment, sobre les possibilitats de les xarxes socials com a eina per a la recerca de fonts fotogràfiques per a una història de l’educació. D’altra banda, pel que fa a experiències docents en història de l’educació hom pogué apropar-se a través de diverses aportacions que si feren a mètodes docents innovadors, com ara la pedagogia del caminar i la pedagogia de la reiteració, d’una banda, o una aproximació didàctica de l’ús del teatre en l’àmbit universitari, de l’altra. Així mateix, també es donà compte d’una proposta de l’ús pedagògic de la imatge en la docència a través de la metodologia del que s’ha vingut a anomenar com Visual Thinking. Finalment, a cavall entre les recerca i la docència en història de l’educació, una darrera aportació a les jornades presentà el projecte d’espai de col·laboració científica «HistoEdu», que explora les possibilitats per a la recerca i la docència de les xarxes socials en la història de l’educació.   

La participació a les xxi Jornades d’Història de l’Educació fou diversa i multidisciplinar com es demostra en les nombroses comunicacions presentades al voltant dels eixos temàtics abans esmentats, i que es publicaren al volum Imatges de l’escola, imatge de l’educació (Palma, Universitat de les Illes Balears, 2014), amb aportacions, principalment, d’arreu dels territoris de parla catalana (Catalunya, Illes Balears i País Valencià), així com també amb aportacions d’altres indrets del l’Estat espanyol (Andalusia, Aragó, Galícia i Madrid) o fins i tot de fora de l’Estat (Itàlia i Portugal). El volum aplega les aportacions d’un total de 48 investigadors de l’educació, provinents majoritàriament de l’àmbit acadèmic universitari, però també d’altres nivells de l’ensenyament formal, així com d’estudiosos i investigadors, en general, que presentaren un total de 39 comunicacions, moltes d’elles d’autoria compartida, en unes jornades que esdevingueren un ric espai compartit de diàleg i reflexió al voltant de la representació artística de l’escola imaginada per artistes i creadors –l’escola a la música, i al cinema– de la memòria i el record de l’escola a través de les memòries escolars i personals, dels testimonis orals, dels objectes i materials de l’escola, dels espais de conservació museístics, de la fotografia, etc.; i, de l’ideal d’escola als grans corrents pedagògics i autors, reflexions sobre l’escola, etc.; així com també, més enllà de la temàtica concreta de les jornades, sobre la recerca i docència en història de l’educació –historiografia, recerca en història de l’educació i innovació docent en història de l’educació a l’àmbit universitari.

La comissió organitzadora